11 de novembre 2008


CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA (El poble)

Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d’hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fabriques
i l’aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.

Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.

Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l’esforç de recomençar
un cop més encara.


*cinquè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol



Posted by Publicat per meritxellmatas a 10:37
Categories: Etiquetes de comentaris: ,

 

2 comentaris:

eloi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
meritxellmatas ha dit...

l'ESO és com la varicel·la, s'ha de passar un cop per no tornar-la a tenir xD

jo a Martí i Pol li dec el 8,5 de literatura a la sele..

 
>