Mensajes de voz from fernando franco on Vimeo.
boníssim....
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
11:30
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Humor,
TV
0
comentaris
27 de novembre 2008
ÉS A DIR,
Clar que està bé.. però ho trobo excessiu. Tot.
La història és massa rebuscada. I tanta rebuscamenta els deu haver costat una pasta.
Que de fet no només és qüestió de calers. Crec que hi ha gent que explica històries més bé i més ràpid. Mercedes - Benz, per exemple, ho sol fer bastant bé.
Fiquem-nos encara més publicistes guais i agafem un exemple de classe. La Shackleton també explica bones històries*.
Són maneres de veure-ho. *Per cert, el portfolio de Shackleon val mol la pena. Agoita.
Posted by Publicat per
eloi
a
10:58
Categories:
1 comentaris
L'anunci de la Marató de TV3 d'aquest any (sencer): "Sempre reps més del que dónes"
Tot i que per la Marató a mi m'agrada més el de fa un parell d'anys...
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
10:18
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Publicitat
0
comentaris
24 de novembre 2008
MGMT - Kids from Miguel Garza on Vimeo.
Són els MGMT i ho estan petant.
Aquest és el seu KIDS, però també són famosos pel seu TIME TO PRETEND.
I SI VOLEU sentir el KIDS d'estudi, click aquí. Que em sembla que mola més.
Posted by Publicat per
eloi
a
22:16
Categories:
0
comentaris
Al final de tan sentir-la... havia d'acabar aquí
*Tomorrow can wait, David Guetta
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
9:54
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Música
0
comentaris
22 de novembre 2008
Silencio en mi cabeza, rugido intergalácticoo
Posted by Publicat per
eloi
a
19:18
Categories:
1 comentaris
20 de novembre 2008
Estilista, deejay i de Vic.
I música de puta mare, seva. Doneu-hi un cop d'ull, i seguiu treballant. Tornareu.
Posted by Publicat per
eloi
a
20:02
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Música
1 comentaris
19 de novembre 2008
El problema de las televisiones y, en general, de todos los medios de comunicación, es que son tan grandes, influyentes e importantes que han empezado a construir un mundo propio. Un mundo que tiene poco que ver con la realidad. Pero, por otro lado, estos medios no están interesados en reflejar la realidad del mundo, sino en competir entre ellos. Así, todos ellos acaban observando no la vida real, sino a la competencia.
Hoy en día, los medios de comunicación se mueven en manadas, como rebaños de ovejas; no pueden desplazarse de forma aislada. Por eso, sobre todo lo que se nos cuenta, leemos y escuchamos las mismas informaciones, las mismas noticias.
**Ryszard Kapuscinski “Los cínicos no sirven para este oficio”
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
10:04
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Periodisme
2
comentaris
16 de novembre 2008
RED HOT CHILI PEPPERS snow ( hey oh ) from FunkySpaceMonkey on Vimeo.
M'AGRADEN els vídeos como se hizo de grans coses. Gires espectaculars, bons artistes o cançons que fan història. I no només els backstage, també m'agrada veure'ls a l'estudi.
Posted by Publicat per
eloi
a
18:41
Categories:
2
comentaris
15 de novembre 2008
GRAN MASH UP dels francesos looandplacido. La lien amb Somebody told me dels Killers, Lady de Modjo i Move it de Reel to Real.
+info www.looandplacido.com
la foto és d'aquí
Posted by Publicat per
eloi
a
12:27
Categories:
3
comentaris
14 de novembre 2008
Human, nou single de The Killers
I nou treball: Day & Age, aviam què tal...
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
9:17
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Música
1 comentaris
11 de novembre 2008
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA (El poble)
Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d’hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fabriques
i l’aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l’esforç de recomençar
un cop més encara.
Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d’hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fabriques
i l’aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l’esforç de recomençar
un cop més encara.
*cinquè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
10:37
Categories:
Etiquetes de comentaris:
efemèrides,
poemes
2
comentaris
08 de novembre 2008
Set in the woodlands of Holland, the program of Villa 1 is oriented optimal towards the views on the terrain and the sun. Half of the program is pushed below ground to meet local zoning regulations. This creates a clear dichotomy in the spatial experience of the house - a glass box ground floor where all mass is concentrated in furniture elements and a ‘medieval’ basement, where the spaces are carved out of the mass.
Imatges del projecte a la web de The Powerhouse CompanyVia arkinetia.blogspot.com
Posted by Publicat per
eloi
a
9:59
Categories:
0
comentaris
*vídeo gravat al concert de M Clan a la sala Razzmatazz de Barcelona el 30/10/08
Quédate a dormir... de les millors ^^
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
9:58
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Música
0
comentaris
02 de novembre 2008
Havien de derruir la casa i Dan Havel and Dean Ruck ho van aprofitar per fer-hi una instal·lació. Els artistes van crear un forat negre a través de la casa que dóna a un carreró del darrera. Si un dia us avorriu i la voleu anar a veure està a Houston.
Al pasar en cualquier momento del día o la noche, se puede ver gente trepando
dentro de la obra. Se ha convertido en algo extraño: una obra pública sobre
la cual la gente está interesada. Los visitantes se paran en el centro del
vórtie, balanceandose en una pierna, saltando y haciendo muecas para la
cámara. Otros llevaron sus motocicletas para una foto. Chicos que van a la
fiesta de recibida o incluso novias se sacan fotos en ella.
Posted by Publicat per
meritxellmatas
a
11:16
Categories:
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura
0
comentaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)