espuroteatro

L'altre dia em mirava un docu d'aquells d'Sputnik d'hores intempestives, i abans de caure adormit vaig enganxar un tros on parlaven del Boss i del rock-omple-estadis.

Em va sorprendre que li costés adaptar-se a aquest tipus de concerts. Es veu que el payo era més de locals i escenaris petits. Qui ho diria*

Seguint amb l'ordre de xorrades a tenir en compte, també em vaig quedar amb el moviment molón ochentero del videoclip de Dancing in the dark (1984). Al loro amb el Bruce de l'1:30" i el negre que vé després, per exemple. 

I si mireu el clip fins al final, podem fer un exercici de freakisme i relacionar-ho amb una escena d'Anatomia de Grey que ha deixat petjada. Acabo.

P.S.: Youtube no m'ha deixat enganxar tants videos com volia... hauran de mirar-los seguint els links, i tornant enrere.

David Guapo. No fa massa vaig posar aquest nom al youtube i sortien quatre videos que es veien bastant malament d'actuacions a locals cutres. Ara ja surten molts més vídeos i tothom diu que és molt bo i tal. Aquest noi surt ara a "Buenafuente, ha salido un momento". Surt em sembla que els dimecres i ha tingut per mi dos moments molt grans. El primer és quan va cantar "Amor actualizado" i el segon quan va fer un duo amb en Berto cantant "Amor pijo". Al tantu amb les lletres i amb la perruca d'en Berto. Potser algú ho trobarà cutre o de xiste fàcil... wenu pot ser, però a mi em fa riure. Aquí poso els vídeos de les dues cançons.

Benvoluguts i ben trobades, 

Fa dies que no escric i no sé quan podré tornar-hi. Sou molts i moltes coses les que em robeu agradablement el temps deixant aquesta història un pèl abandonada. SORT n'hi ha de la txell.

---

Veureu (o haureu vist) que tot això va canviant de forma. I és que no només no escric, sinó que també destrosso una mica el blog. Res, són operacions estètiques amb voluntat de millorar-lo. Quan comenci el cole (si no és abans) prometo deixar-ho maco.

---

Tancant l'apartat 'excuses barates', només queda dir que durant aquests dies he anat trobant coses molones que també aniré publicant.  De moment enganxo la que crec que serà la cançó clubber de l'estiu, primer en versió saxo playero i més avall l'original/radio.

 

P.S.: La cançó es titula Pjanoo (pronunciat piano) i és d'Eric Prydz, que també es fa dir Pryda. Pryda té una altra cançó, Aftermath, que m'agrada a partir del minut 6. És aquesta.

Nike està d’aniversari. I més concretament el seu “Just do it”. Ja fa 20 anys que la marca esportiva va estrenar aquest eslògan i ara ha fet un anunci per commemorar l’efemèride, que tants ingressos els ha procurat.

L’anunci és de l’agència Wieden+Kennedy, i es veu que n’estan bastant orgullosos. Suposo que buscaven resumir en 1 minut l’esperit de la marca. Es tracta d’una ràpida successió d’imatges amb grans esportistes mentre de fons sona una gran cançó (crec que aquí l’han encertat) de The Killers, All these things that I’ve done. Hi surten, entre d’altres, en John McEnroe, Cristiano Ronaldo, Pau Gasol, Lance Amstrong, Maria Sharapova, Pete Sampras o Roger Federer.

Des de les mítiques Air Jordans fins ara ha plogut molt, però Nike s’ha mantingut com una d’aquelles marques que es troben un pas per endavant de la resta, sigui pel què sigui.

+ info: clicant AQUÍ

Aquesta és l’anomenada “Casa 11 mujeres”, és de Mathias Klotz i està a Xile. És una casita de verano a uns 160 km de Santiago de Xile per dos homes divorciats i les seves filles, d’aquí el seu nom. La casa està encaixada en un penya-segat i, pel meu gust, excessivament plena d’escales, tot i que potser són necessàries per salvar les pendents del terreny.

Les vistes són realment espectaculars, amb el mar allà a tocar. La majoria d’habitacions tenen unes grans finestres que et fan trobar-te com enmig de l’entorn, tot i que deu fer una calor bastant insuportable. Per passar-hi uns dies no està gens malament, però hi ha massa marbre.

Més fotos i una explicació així com més tècnica a: http://tecnologiayarquitectura.blogspot.com/2008/06/mathias-klotz-casa-11-mujeres-en.html

Tres virals, crec. Mai ho he tingut massa clar. I sinó, doncs ho deixem en què són tres anuncis d'aquests que fan certa gràcia i que veus una tarda al youtube quan t'avorreixes.

El primer és un experiment que ens mostra què passa quan ajuntes Mentos i Carlsberg. El segon, millor no dic res que perdria la gràcia. I el tercer és d’aquells de “qui riu l’últim, riu millor”.